LES MEVES EXPERIÈNCIES PERSONALS

Jo no he tingut cap mena de problema ni amb el facebook, ni amb el tuenti, ni amb el fotolog... Pero si que hi ha gent com per exemple en el fotolog, que em comentan sense jo saber qui son, i lo millor que pots fer es bloquejarlos i així no et tornaran a molestar mai mes. Pero jo trobo que son uns sistemes molt bons per a comunicarnos amb altre gent, perque per exemple tens que parlar amb algú que esigui molt lluny i no vols gastar diners per telefon perque et pasaries moltíssimes hores parlan pues t'ha conectas a qualsevol sistema d'aquests i t'hi pots tirar tot lo que vulguis parlant amb aquesta persona. Resumin que si que es perillos tindre tantes reds socials per el món perque si que es veritat que es perillos, però es un sistema molt variat i necessari en el dia de vull, i sol tens que tindre cuidado amb qui acceptas hi ha qui no per poder tindre contacte.

ACCES DE DESCARREGUES I INTERCANVI DE PROGRAMES I INFORMACIÓ

Les descarregues principalement que hi han dos programes per poder descarregar qualsecol tipus de documents, com fotos, musica, videos...

ARES:Ares Galaxy (popularment conegut com Ares P2P o simplement Ares) és un programari de tipus P2P d'aspecte i funcionalitat similar als de KaZaA, però muntat sobre una xarxa P2P diferent, amb protocol propi i homònim.

E-MULE: eMule és un programa P2P basat en la xarxa eDonkey i que va néixer al 2002 de mans d'un noi anomenat Merkur (Hendrik Breitkreuz) i altres desenvolupadors. La seva idea era millorar eDonkey, afegint-li funcionalitat i una interfície agradable. Gràcies a la seva política de codi obert són molts els desenvolupadors que s'animen a contribuir en el projecte, fent que la xarxa sigui més eficaç a cada nou llançament.

ACCES DE DESCAREGUES I INTERCANVI DE PROGRAMAS I INFORMACIÓ.

CANALS DE COMUNICACIÓ

Un canal de comunicació és el mitjà de transmissió pel qual viatgen els senyals portadores de la informació que pretenen intercanviar emissor i receptor. És freqüent referenciar també com a canal de dades. Els canals poden ser personals o massius: els canals personals són aquells on la comunicació és directa. Veu a veu. Pot donar-se d'un a un o d'un a diversos. Els canals massius poden ser escrit, radial, televisiu i informàtic. Així successivament es poden anar identificant els diferents canals de transmissió del pensament. En telecomunicacions, el terme canal també té els següents significats: Una connexió entre els punts d'inici i acabament d'un circuit. Un camí únic facilitat mitjançant un mitjà de transmissió que pot ser: Amb separació física, com ara un parell d'un cable multipares. Amb separació elèctrica, tal com la multiplexació per divisió de freqüència (MDF) o per divisió de temps (MDT). Un camí per al transport de senyals elèctriques o electromagnètiques, usualment distingit d'altres camins paral.lels mitjançant algun dels mètodes assenyalats en el punt anterior. En conjunció amb una predeterminada lletra, número o codi, fa referència a una radiofreqüència específica. Porció d'un mitjà d'emmagatzematge, tal com una pista o banda, que és accessible a un cap o estació de lectura o escriptura. En un sistema de comunicacions, és la part que connecta una font (generador) a un embornal (receptor) de dades. En comunicació, cada canal de transmissió és adequat per a alguns senyals concretes i no tots serveixen per a qualsevol tipus de senyal. Per exemple, el senyal elèctric es propaga bé per canals conductors, però no passa el mateix amb els senyals lluminoses.

LES COMUNITATS VIRTUALS

Les comunitats virtuals són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'Internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.
Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electronic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.

EINES DE PROTECCIÓ:

WIKIS:
Un o una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipedia.Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestiño del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.
Ward Chunningham va crear, el 25 de març del 1995, el primer wiki, anomenat WikiWikiWeb (el nom prové del "wiki wiki bus", l'autobús llançadora de l'aeroport de Honolulu) i el descrigué com "la base de dades en línia més simple que probablement pot funcionar".

BLOGS:
En informàtica, un bloc (també blog -força usat-o bitàcola, de l'anglès blog, truncació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet . Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat d'alts coneixements, administrar-los.
El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.
A l'agostt del 2006, segons l'inventari que realitza Blogcensus , la llengua catalana és la segona amb més blocs, just per darrere de l'anglès i per davant del francès.

FÒRUM:

El fòrum, o for, era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del fòrum de la ciutat de Roma.

Era una plaça porticada, envoltada per les tabernae (botigues), on s'hi albergaven els principals edificis, tant dels déus com de l'emperador. Normalment s'hi bastien edificis com el temple, la basílica i la cúria.
Ja existia en època republicana, però en època imperial diferents emperadors hi van afegint els seus propis fòrums. Els fòrums imperials de Roma van ser cinc:
el Fòrum de Cèsar o Forum Iulium, construït per Juli Cèsar. Cal destacar-ne el temple dedicat a la Venus Genitriu.
el Fòrum d'August, el temple principal del qual és dedicat a Mars Ultor, el déu de la guerra venjador.
el Fòrum de Vespasià, construït per la dinastia flàvia. Hi destaca el temple de la Pau.
el Fòrum Transitori o de Nerva, que es construeix entre el fòrum d'August i el de Vespasià.
el Fòrum de Trajà. Cal destacar-ne la Columna Trajana, els mercats de Trajà i la basílica Úlpia.
Com que el fòrum era el principal lloc de reunió de la ciutat romana, la paraula ha passat a designar actualment la reunió pública per discutir afers d'interès social o cultural en què els assistents intervenen en la discussió, i també el lloc on tenen lloc aquestes trobades. També designa els grups de discussió d'Internet sobre un tema específic.

XATS:

El xat (terme provinent de l'anglès que en espanyol equival a xerrada), també conegut com cibercharla, designa una comunicació escrita realitzada de manera instantània a través d'Internet entre dues o més persones.

Són moltes les accepcions de la paraula xat, i en general agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar a dues o més persones, dins d'aquests els clients de xat (com, per exemple, X-Chat, ChatZilla (el client de Mozilla / SeaMonkey o el mIRC); aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres són protocols diferents però agrupats en la missatgeria instantània, com ara MSN Messenger, Yahoo! Messenger, Jabber o ICQ, entre els més coneguts, o també el servei SMS de telefonia móvil.Actualmente orkut de Google compta amb un servei de XAT en linea.También es pot incloure aquí el peer-to-peer. És molt usat, a més, el mètode webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges a través d'una pàgina dinàmica d'Internet, o usant el protocol IRC si es tracta d'un applet de Java.
És comú que els usuaris del xat (que solen denominar chaters) utilitzen pseudònims o àlies anomenats nick. Entre els usuaris d'aquest tipus de mitjans destaquen els usuaris que en xats, fòrums i altres mitjans escriuen utilitzant un llenguatge saturat de paraules molt curtes (short words), simplificant paraules i en general sense respectar les regles d'ortografia.

DRETS D'AUTOR

Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literàries, drmàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.

Aquesta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dóna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el següent:
-Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
-Preparar obres derivades basades en l'obra.
-Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un altre tipus de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes còpies.
-Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, pel.lícules i d'altres produccions àudiovisuals.
-Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres literàries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent-hi imatges individuals de pel·lícules o altres produccions àudiovisuals.
-En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Hi ha materials que generalment no poden tenir drets d'autor. Entre d'altres:
-Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressió tangible. Per exemple: obres coreogràfiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han sigut escrites o gravades.
-Títols, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, lleugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
-Idees, procediments, mètodes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o il·lustració.
-Obres que consisteixin totalment d'informació que és de coneixement públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tingui un autor original. (Per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o altres fonts d'us comú).